Enric Rodrigo

• 33 anys
• Nascut al Mollet del Vallès.
• Economista de professió, actualment visc i treballo a Andorra, a l'estació d'esquí Soldeu-El Tarter.

• Al continent americà, a part d'un viatge familiar als Estats Units quan era un crio (Disneylàndia, parcs infantils de tot tipus i cataràtes del Niagara!!!), l'any 2000 descobreixo Cuba. Disfruto de la platja i de les pulseres màgiques (aquelles que donen dret a tot) uns pocs dies, després, m'agobio de turistes i platja i amb la pitjor de les bicicletes que hagi pogut tenir, descobreixo la simpatia dels cubans, i lo baratos que allà són els plàtans: per un duro dels d'abans, ens enduem una dotzena de plàtanos!!! :-)

  L'any següent, anem al sudoest dels Estats Units amb una colla al més pur estil hippie: furgoneta multiusos a tope, bivacs improvisats, dinars cuinats al ben mig del carrer, ... Fem visites i trekkings pels Parcs Nacionals més coneguts: Yosemite, Gran Canyó del Colorado i Sequoies. A més a més, bicicletada pel Death Valley (ideal per pillar una deshidratació).

• A l'Àfrica, fem l'ascensió del Kilimanjaro (5.890 m.) (no em doneu molts mèrits, vaig pujar per la seva vessant més senzilla, coneguda com a "Coca-Cola route"), a Tanzània. Som més colla de guies, cuiners, segons guies, portejadors que no pas de expedicionaris. Però en això no s'hi pot fer res. Són les regles que ells imposen!!! :-(
  Aprofitem l'estada per visitar el gran Parc del Serengetti i el volcà Ngoro-Ngoro, de fa molt inactiu. Som afortunats i veiem el que buscavem: molta fauna i en acció!!!

• Per Europa, escapades més normals. A Escòcia amb la familia, disfrutant del paisatge escocès, de la Guinness irlandesa (no té rival) :-) i un estiu molt fred!!! També he viatjat per diferents capitals, com Paris, Londres, Dublin, ...i he conegut una petita part d'Alemanya.

  L'any 2002, juntament amb el company de facultat Edu Conti, ens comprem un interrail i descobrim Europa de l'Est: Croàcia, Sèrbia i sobretot Romania ens encanten. Viatgem en tren al passat, descobrint un país molt bonic, una gent acollidora i uns estils de vida ja olbidats a casa nostra. Una recomanació: si alguna vegada us deixeu caure per Romania, no deixeu de visitar la regió del Maramures, fronterera amb Ucraïna i Hongria i d'uns paisatges preciosos.
  Òbviament, també hi ha la part esportiva del viatge: l'ascensió del Pic Moldoveanu, de 2530 m. i cim més alt de Romania, situat al ben mig de la Serralada del Càrpats. Desafortunadament, l'estiu de pluges i inundacions d'Europa Central també va tenir els seus efectes a Romania. Vam cancel.lar molts dels plans previstos, per evitar enfonsar-nos en el fang!!! :-(