La Vall de Ferghana és una regió de majoria uzbeka repartida entre els tres estats que visitarem en aquesta expedició.

Habitada des de temps ancestrals, en ella Alexandre el Gran va fundar Alexandria Eschate la més llunyana, a les proximeries de l’actual Khojand, a Tadjikistan. Des de els primers temps de la Ruta de Seda ha estat un dels centre agrícoles d’Àsia Central al estar regada per un dels principals rius d’Àsia Central, el Syr-Darya (l’antic Jaxartes). Així mateix, va ser una de les principals zones de producció de Seda. Durant l’època soviètica, va ser un dels principals centres de producció de cotó de l’ URSS arribant a produir el 70% del total de la producció nacional. La sobreexplotació dels recursos hídrics durant aquest període va conduir al desastre del Mar d’Aral, pel qual aquest mar interior s’ha anat evaporant durant quaranta anys i reduint la seva superfície, retirant-se la seva costa fins a 40km en alguns dels seus punts.

La part uzbeka de la Vall de Fergana només és el punt de finaltzació de l’expedició. S’espera acabar a la mateixa Osh, ciutat kirguisa propera a la frontera a l’Uzbekistan. Des de la frontera es conduirà als expedicionaris de retorn a Tashkent on es prendrà el vol de retorn a Barcelona.

No es descarta, segons la disponibilitat horària, aprofitar el retorn a Tashkent per visitar algun centre de producció de seda, camps de cotó i alguna de les poblacions més emblemàtiques de la regió com Kokand, o Margilian.