Aquí teniu algunes dades bàsiques sobre Kirguizistan:

Fronteres: Limita al N amb Kazastan, al S i O amb Tadjikistan i Uzbekistán, i a l’E amb la Xina.

Superficie: 198.500 km2, farcits de serralades de gran alçada, amb moltes glaceres, rius d’alta muntanya i profunds llacs. A l’Est, limitant amb la frontera xinesa i al Sud a la Serralada de Trans-Alai (a les últimes estribacions del Pamir) trobem les màximes alçades. El Khan Tengri (7010 m.) i el Pobeda, de més de 7400 metres al final de la glacera Inylchek, fronterers amb la Xina, i el Pic Lenin (7134 m.) a la Serralada Trans-Alai fent frontera amb el Tadjikistan.

Població: Al voltant de 4 milions de persones. De fet, s’ha produit una reducció en el nombre d’habitants, ja que al 1989 comptava amb 4.4 milions d’habitants. Però amb la caiguda de la Unió Soviética, s’ha produit una forta emigració de ciutadans d’origen rus.

Capital: Bishkek (616.000 hab. el 1989), on es concentra la majoria de la població d’origne rus.

Altres ciutats: Osh (aprox. 200.000 habitants), segona ciutat del país i de majoria uzbeka.

Composició étnica: 52.4% kirguisos, 21.5 russos i 12.9 uzbeks. També hi ha altres minories com els alemanys, al voltant del 3% i procedents de diferents deportacions de diferents èpoques, coreans, també procedents de diferents deportacions i uigurs (ètnia d’origen turc), amb un percentatge inferior a l’1% però amb un significat important doncs compartiesen estrets llaços amb els uigurs de la Xina, que lluiten per un reconeixement del seu fet nacional. També tobem ucraïnesos, al voltant d’un 1.8% i localitzats sobretots al Nord i al voltant de llac Issyk-Kul.

Idioma: El kirguís és la llengua oficial amb el rus com a segona llengua. A més a més, també podem sentir l’uzbek, l’alemany i el iugur en els seus diferents grups ètnics.

Religió: Majoria islàmica sunnita amb minories ortodoxes cristianes (practicada per la gran minoria rusa del nord del país) i petites comunitats protestants i catòliques regides majoritàriament per alemanys i polonesos.

Història: Les anteriorment nòmades tribus descendents dels tucrs-mongols van començar a identificar-se com a nació al voltant del segle XVI, tot i que aquestes divisions tribals encara continuen sent importants avui dia. Va ser sota la dominació turc-mongol que el kirguisos es van anar convertint gradualment a l’Islam, però no d’una manera homogènia, sino en marcades etapes. Un dels llocs on abans i amb més força va arrelar l’Islam és la Vall de Fergana. Després de la desfeta de l’Imperi turc-mongol al voltant del segle XVIII, Kirguizistán va formar part de l’Imperi Xinès.
La influencia russa no comença fins al segle XIX, quan amb la liquidació del Canat de Kokhand ( a l’actual Tadjikistan) van passar a formar part de l’Imperi Rus del Tsar. La resistencia kirguisa a la dominació soviètica va tenir els seus altibaixos, però podem destacar la insurrecció del 1916, poc abans de la revolució bolxevic, que va portar a força kirguisos a refugiar-se a l’actual Afganistán. Ja sota la dominació soviètica, el 1924 va passar a denominar-se la República Soviètica Socialista i Autónoma del Kirguizistán, i al 1936 va guanyar l’status de República de la Unió Soviètica (sense ser “autònoma”). La repressió soviètica durant els anys 30 va ser molt dura, en forma de col.lectivitzacions i sedentarització d’una població amb uns altres estils de vida, fet que va provocar una nova emigració, aquesta vegada cap a la Xina.
Amb la caiguda de la Unió Soviètica, va seguir el passos de la resta de Republiques per proclamar la seva independencia. No obstant, el lideratge no ha canviat de mans. Durant la dominació soviètica i ja amb la independència, el lideratge ha recaigut en els kirguisos del nord. El mateix president Akaiev, ara refugiat a Moscou després de la revolució del març d’enguany prové de les regions del nord. És curiós destacar que el nou home fort del país, pendent encara de les eleccions que haurien de celebar-se entre el juny i juliol d’aquest mateix any, Nabarkaiev, prove del sud del país, on les protestes i manifestacions van ser més multitudinàries i repetitives.