Search
Enter Keywords:
Saturday, 18 November de 2017
Main Menu
Home
Trans Tadji
Qui Som
Els Pasos
La ruta
Les Dades
Blog
Fotos !!!
Links
Passis diapos
Login Form





Recuperar contrasenya?
Home arrow Blog arrow Retrobaments, ausencies i noves amistats
Retrobaments, ausencies i noves amistats Imprimir a/e
escrit per Xavi   
Sunday, 10 July de 2005

Ja fa una setmana que voltem per Àsia Central i potser el més destacat siguin els restrobaments amb gents del meu viage el 2001 , alguna sorpresa, alguna ausència i moltes noves amistats.

El primer retrobament, evidenment el d'en Gairat, que ens esperava estoicament a l'aeroport de Tashkent a les 4:00 del matí. El vaig trobar com sempre, amb moltes idees per canviar el seu país. També una mica més religiós. O potser ara amb la confiança ja no se n'amaga?
Qui no hi ve, ni a l'aeroport ni l'endemà és en Fazhulla. Ens eplica el Gairat, que va deixar de fer de conductor i s'en va anar a treballar a la construcció a Kazastan. Va patir un accident i va caure de 10m d'alçada, afortunadament, segons el Gairat, Déu li ha donat una altre oportunitat i després de passar-se 6 mesos al llit, torna a caminar.

Ja a Samarcanda ens vam retrobar amb la familia amb qui m'havia ostatjat fa 4 anys, i l'acollida va ser tant bona com aleshores. En Jurshed ja te 13 anys, i evidentment ja no puc anar fent-li bromes dient-li que és un ratolí. Pero la sorpresa més gran me l'ha donat la Niguina, amb 19 anys ja fa un que la van casar . Ens va presentar el marit, i també ens va explicar que l'havia conegut un mes abans de casar-se. Les famílies havien arribat a un acord però ella en un principi l'havia rebutjat. Però al veure que era un bon noi, treballador i que no bebia el va acabar acceptant. A la pregunta de si es feliç ens respon que si, i per la forma de dir-ho crec que es sincera.
A l'únic de la família que no hem vist ha estat a en Boris, no hem coincit en cap moment i ha estat una llàstima, ja que anant nosaltres cap al Pamir i havent esat ell alpinist hauríem tingut conversa per estona.
Tampoc ens ha visitat la dona gran plena d'energia (i de condecoracions de la 2a guerra mundial), va morir fa dos anys ens expliquen.

Peró el que més destaca fins ara del viatje, potser serien les noves amistats (i els compromisos que anem adquirint pel camí).
Un oportú problema amb la bici a Samarcanda ens va permetre entrar en contacte amb la gent del centre ciclista d'allà, amb els quals vam compartir unes cerveses al vespre. Entre ells, l'Anatoli, ciclista, director del museu per la Pau de Samarcanda, Esperantista i que tot just feia dos setmanes havia tornat d'uns congresos a Gernika. :-o

Ja a Tadjikistan ha estat un no parar. Per esmentar-ne alguns, no tots .... A Penjikent, un noi rus ens ajuda a trobar on menjar, ens acompanya i ens explica batalletes. EL mateix dia al vespre, arribem a Gusar, un petit poble passat 20km de Penjikent. Preguntem on dormir i acabem mig borratxos a casa del director de la principal fàbrica de vins del país. El seu fill ens demana que li busquem informació de escoles d'enologia a Catalunya i ens hi comprometem.
Dos dies més tard, camí del port d'Anzorb, parem a dinar a una Choihana on un dels cambrers, amb un bon anglès ens explica que és de Dushambe i que un cop allà ens podem estar a casa seva.

I ara, aquí Dushambe, tots els seus amics estan per nosaltres. O més ben dit per mi. L'Enric, avui ha anat tirant en bici cap a Khalaikumb, jo però m'he hagut de quedar. Duc 3 dies amb diarrea. Hem quedat que ens trobarem a Khalaikum o Khorog, segons com evolucioni, però això ja serà una altre crònica.

 

© 2017 Trans Tadji. Viatge a Tadjikistan. Trip to Tadjikistan
Joomla! is Free Software released under the GNU/GPL License.
Hosting powered by Nominalia