Fa gairebé dues setmanes que som a la carretera. Autèntica arteria vital del país.

Lluny de les lluites de les nostres societats on exigim circunvalacions i soterraments, aquí la carretera és font de vida que alimenta els pobles per on passa.
La carretera és punt de trobada, de compra, de descans i d'arreglos.
La carretera tant serveix d'era on batre el blat com de lloc ideal on netejar l'estora del menjador.

També serà a la carretera on ens esperarà el mecànic per solventar aquell problema que arrossega el cotxe. I després de 50km de pista polsegosa, què millor que aprofitar l'aigua que baixa d'un rierol de muntanya per canalitzar-la en mangueres i amb esponges netejar els cotxes?

Quan toqui descansar també ho farem a peu de carretera, en una Choikhana (casa de te), on hi trobarem tant viatgers de pas com la gent del poble, ociosa, amb ganes de tertúlia. Allá, amb un Choi a la mà i menjant qualsevol cosa (arròs, carn de xai, sopa ...) es compartiran riures i xerrades.

També podrem aprofitar per comprar qualsevol cosa que ens calgui, ja sigui a la mateixa Choikhana o en un dels molts tenderetes que trobarem pels pobles. Qualsevol lloc és bo (sota un arbre o en una parada d'autobús) mentre hi toqui l'ombra. Una cadira o unes caixes faran d'aparador improvisat i hi podrem comprar des d'una Royal Cola a una pastilla de sabó passant per llumins , fruits secs o camisetes.

I si cal, la carretera o carrer també servirà per esquarterar la vaca que s'acaba de sacrificar.

Finalment, la carretera també servirà per pendre la fresca sota qualsevol arbre, un albercoquer per exemple, i així des de la fresca, anar veient com transcorre la vida amb cotxes amunt i avall.