Ara que som a Osh, lluny de les alçades dels Pamirs és hora de fer balanç dels nostres 4000s

En les darreres cròniques erem a Khorog, a punt d'encarar els Pamirs.
Des d'aleshores han passat dies. Dies de de pedalades d'entre 80 i 115km en altituds oscil-lants entre els 3000 i els 4600m. Dies de pedalar amb el vent en contra.
Dies de vivacs i tenda a alçades superiors als 4000m amb glaçades de -5C.
Dies de paissatges lunars com ho descriuen uns eslovens que ens creuem en bici. Deserts d'alçada on l'única aigua que s'obté cada 20 o 30km prové de rierols que neixen en les glaceres de les grans muntanyes de més de 6000m.
Dies de divisar grans pics de més de 7000m com el Konduz, Muztag-Ata o Lenin, i de disfrutar dels paissatges impossibles dels llacs Kara Kul i Sasy Kul, a més de 3600m d'alçada.
Han estat dies de transició on hem anat deixant enrera els amics tajiks per retrobar-nos amb uns vells coneguts d'altres viatges, els kirguisos. El punt d'inflexió una població anomenada Alichur, a l'est dels Pamirs. A partir d'allà, tot i quedar més de 250km fins la frontera amb Kirguizstan, tota la gent ja ha estat d'ètnia kirguisa.

El primer port, el Koy-Terek (4271m) que assolim després d'una pujada paulatina, acabem vivaquejant a 4100m aprox.
Especialment dur va ser el segon gran port. El dia de Murghab a l'Akbaytal Pass (4655m), 90km amb mil metres de desnivell fins a la nostra cima Coppi . Arribem a dalt arrossegant la bici, l'Enric durant el darrer mig quilòmetre, jo per més de dos. La fatiga per culpa del vent (no logrem anar a més de 8-10km en fals pla) no ens permet res més.
En el tercer port ens esperen nous amics kirguisos que es troben de Jailoo al Uybulek pass (4232m) on, al veure'ns arribar el vespre enmig del fred i el vent ens van invitar a estar-nos a la seva precària cabana de fusta i ens va permetre compartir els seus menjars així com les feines matutines (munyir yaks, recollir les tifes per assecar-les i posteriorment cremar-les com a combustible ...)
Un cop ens despedim dels nostres nous amics (postal de record i promesa d'enviar còpia de les fotos fetes...) afrontem el darrer port d'alçada, la frontera kirguiso-Tadjika, el Kyzyl-Art pass (4336m), previ descens de 400 - 500m per fer-ho més divertit.

Des del darrer port, ja només ha restat descendre a Osh, disfrutant del Kirguizistan, molt més verd que la cara sud dels Pamirs. Estades a Sary-Mogul a peus del pic Lenin (7134m), ports a alçades irrisòries (Chycchyk pass, 2408m) que maleim per la seva llargada i duresa i jailoos a peu de carretera amb nits en Yurta abans d'arribar a Osh han estat les nostres distraccions.
Ara ja som a Osh i tantsols ens queden 10km fins la frontera amb Uzbekistan a on en Gairat ens recollirà per dur-nos fins a Tashkent on ens espera el vol de tornada.
Fins aleshores només queda reposar i carregar piles a base de bons tiberis, hammans i passejades pel Bazaar.