Enric Rodrigo

• 33 anys
• Nascut al Mollet del Vallès.
• Economista de professió, actualment visc i treballo a Andorra, a l'estació d'esquí Soldeu-El Tarter.

• Al continent americà, a part d'un viatge familiar als Estats Units quan era un crio (Disneylàndia, parcs infantils de tot tipus i cataràtes del Niagara!!!), l'any 2000 descobreixo Cuba. Disfruto de la platja i de les pulseres màgiques (aquelles que donen dret a tot) uns pocs dies, després, m'agobio de turistes i platja i amb la pitjor de les bicicletes que hagi pogut tenir, descobreixo la simpatia dels cubans, i lo baratos que allà són els plàtans: per un duro dels d'abans, ens enduem una dotzena de plàtanos!!! :-)

  L'any següent, anem al sudoest dels Estats Units amb una colla al més pur estil hippie: furgoneta multiusos a tope, bivacs improvisats, dinars cuinats al ben mig del carrer, ... Fem visites i trekkings pels Parcs Nacionals més coneguts: Yosemite, Gran Canyó del Colorado i Sequoies. A més a més, bicicletada pel Death Valley (ideal per pillar una deshidratació).

• A l'Àfrica, fem l'ascensió del Kilimanjaro (5.890 m.) (no em doneu molts mèrits, vaig pujar per la seva vessant més senzilla, coneguda com a "Coca-Cola route"), a Tanzània. Som més colla de guies, cuiners, segons guies, portejadors que no pas de expedicionaris. Però en això no s'hi pot fer res. Són les regles que ells imposen!!! :-(
  Aprofitem l'estada per visitar el gran Parc del Serengetti i el volcà Ngoro-Ngoro, de fa molt inactiu. Som afortunats i veiem el que buscavem: molta fauna i en acció!!!

• Per Europa, escapades més normals. A Escòcia amb la familia, disfrutant del paisatge escocès, de la Guinness irlandesa (no té rival) :-) i un estiu molt fred!!! També he viatjat per diferents capitals, com Paris, Londres, Dublin, ...i he conegut una petita part d'Alemanya.

  L'any 2002, juntament amb el company de facultat Edu Conti, ens comprem un interrail i descobrim Europa de l'Est: Croàcia, Sèrbia i sobretot Romania ens encanten. Viatgem en tren al passat, descobrint un país molt bonic, una gent acollidora i uns estils de vida ja olbidats a casa nostra. Una recomanació: si alguna vegada us deixeu caure per Romania, no deixeu de visitar la regió del Maramures, fronterera amb Ucraïna i Hongria i d'uns paisatges preciosos.
  Òbviament, també hi ha la part esportiva del viatge: l'ascensió del Pic Moldoveanu, de 2530 m. i cim més alt de Romania, situat al ben mig de la Serralada del Càrpats. Desafortunadament, l'estiu de pluges i inundacions d'Europa Central també va tenir els seus efectes a Romania. Vam cancel.lar molts dels plans previstos, per evitar enfonsar-nos en el fang!!! :-(

• L'estiu del 2003 conec el Xavi (presentat per un amic meu arran d'un contacte internàuta) i amb ell descobreixo una part d'Àsia. Comencem pels bazars d'Istanbul, les muntanyes kurdes (Suphan Daghi 4052 m.) amb permisos d'escalada surrealistes. Obtinguts de manera oral, en casernes de reclutes fans de Julio Iglesias i enmig de la curiositat, avarícia i expectació generals. Un cop aclimatats, ataquem l'Ararat com uns campions: és a dir, sense burros (nosaltres som els únics que carreguem tots els nostres trastos!!!, però l'economia obliga), en menys dies que ningú i compartint dances amb els guies kurds i un grup eslovè. Al final, fins i tot el nostre guia Mohammed fa figa!!!

  El periple continua per Armènia, on ens quedem sense pujar la seva muntanya més alta per culpa d'unes catifes (els que em coneixeu ja sabeu qeu sóc un boig de les catifes!!!).

  D'aquí, i ja sol, 40 dies per l'Iran descobrint l'hospitalitat iraniana (nº1 del ranking), el menjar iranià (arròs i més arròs) i sobrevivint a la ciutat més caòtica i desordenada que mai hagi conegut: Teheran. Lo únic que li salvo: les noies guapes de la part alta de la ciutat, i òbviament, el Museu de les Catifes, una autèntia col.lecció de joies!!! :-) I us preguntareu: i quines muntanyes va pujar aquest boig a l'Iran? :-) La primera, a l'Azerbaian iraní, el Mt. Sahand, de 4810m., on un antic refugi americà de l'època del Sha fa de refugi. Al.lucinant com pugen els azerís (ni de broma es consideren iranians!!!): sempre cantant, sempre en grup, amb un equipament prehistòric i amb bombones de butà per escalfar tè a dalt la muntanya!!! Després, algun trekking pel xafogós estiu del Mazandaran (tocant el Mar Caspi) i l'ascensió al Damavand, de 5671 m., on després de pagar l'"impost revolucionari" (20 dollars que només paguem els estrangers), uns nois m'arrepleguen per fer-lo d'una sola tirada. Sort que vinc una mica aclimatat, per què només descansem unes hores al Camp Base a 4500 m.

  De l'Iran, vol cap a l'Uzbekistan, visita fugaç a la seva capital, amb els maldecaps ja previstos per un policia "neuròtica" amb els estrangers. Per què us feu una idea: en cinc minuts que estic a l'andana de l'estació, m'aturen dues vegades, em registren una més, i m'ho fan ensenyar gairebé tot!!! :-)

  Un altre vol i arribo al Kirguizistan, una petita joia al ben mig d'Àsia. Pupurri de pobles i cultures diverses, també el paisatge és espectacular i variat. Allà pujo a dos 4000, el Pic dels Estudiants de 4100m., i l'Ayu Tor de 4250 m., faig diversos trekkings tant al Pamir com al Tien Shan, pujo a un cavall per primera vegada per atravessar muntanyes plenes de nòmades amb les seves iurtes (tendes de muntanya), prenent el sol a les ribes dels seus magnífics llacs, ... Una delícia compartida amb magnífics companys de viatge!!!

Bé, fins aquí les meves aventuretes per aquest món de Déu. De totes maneres, quan sóc a casa tampoc em se quedar gaire estona quiet. Així, i com a boig de l'esquí de muntanya, he coronat la major part dels cims del Pirineu, en grup i en solitari. He fet diverses travesses, tant als Pirineus (travessa en solitari al Parc Nacional d'Aigüestortes) com als Alps (mitja travessa de la Chamonix-Zermatt, travessa a l'Oberland i al massís del Mont Rosa), que m'han dut a pujar a més d'una dotzena de 4000 dels Alps.

I tot no queda aquí. Des de que he conegut el Xavi, també m'he aficionat a l'atletisme. Un pas molt breu per l'asfalt per passar ràpidament a les curses de muntanya, on disfruto com un boig!!! :-)

Aquestes són algunes de les meves marques i curses realitzades:

• Marató de Barcelona (04)...................................3h35'

• Matagalls-Montserrat (83 km/muntanya)(04)...........11h35'

i les que queden per fer encara!!! :-)

bé, fins aquí un resum (pot ser pesat!!!) de qui sóc i què m'agrada fer. Si encara voleu conèixer més, el meu telèfon és el..... jajaja!!! Ara en serio, si us interessa algun viatge dels que he fet i creieu que us puc donar informació, ens voleu animar en la travessa o encarregar alguna catifa, ja sabeu quin és el camí!!! :-)

fins aviat!!!

ENRIC