Regió Autònoma de l’Alt Badashkhan, o el que és el mateix, els Pamirs. És per on transorrerà pràcticament la meitat de la ruta. Un cop deixat Dushambe ens dirigirem cap a Kalaikum, punt d’entrada del GBAO del que ja no se’n sortirà fins abandonar el país.

El GBAO ocupa el 40% del territori tadjik. És una regió d’accés restringit on per accedir-hi es requereix un permís especial de les autoritats tadjiques. Hi ha estrictes controls militars per ser zona fronterera amb Afganistan i per tal de controlar el tràfic d’heroïna i opi des d’Afganistan. Les fronteres estan custodiades conjuntamaent per l’exèrcit tadjik i rus.

La població del GBAO són els tadjiks pamiris encara que en la zona més nord-oriental és fàcil trobar comunitats nòmades kirguises.Els tajiks pamiris comparteixen tots ells la mateixa arrel ètnica i lingüísitca, tanmateix, la dificil orografia de la zona ha causat que les llengües de les diverses valls pamíriques hagin derivat cap a dialectes dificilment comprensibles entre ells.

Ens plantejem dues alternatives per creuar el GBAO. La primera és seguir la principal carretera del Pamir, la M41, coneguda també com a Pamir Highway en el món viatger occidental. La segona variant també transcorre en gran part a través de la Pamir Highway, però baixaríem més cap al sud per visitar la part tadjika del corredor de Wakhan. Per poc que es pugui serà la variant que seguirem.

Les dues variants exposades s’uneixen abans de Murghab, darrera població de certa importància abans d’entrar al Kirguistan. Des d’aquest punt, tant sols ens quedarà creuar la part més ardua de la meseta dels pamirs, assolint el punt més alt de la ruta, l’Akbaital Pass, a 4.655m; es veuran els paissatges més espectaculars, incloent la silueta del Muztag-Ata (7.546m) ja a Xina i es podrà gaudir de restes de la ruta de la seda com ara varis Kervansarais.