Tot viatge te un inici.
escrit per Xavi   
Sunday, 19 June de 2005

Tot viatge te un inici i l'inici no serà pas el dia 2 de Juliol quan volarem direcció Tashkent. No, l'inici es remonta a molt abans. Podríem fixar-lo en una nit pocs dies abans de Nadal del 2004. A casa d'en Jordi Rabella, un bon amic. Havia convidat una colla a fer un soparet de Nadal. Entre ells en Mario Pardo amb qui ja havíem fet algunes cosetes en bici junts per les Canàries, aquell dia va tornar a intentar enredar-me.

Continuava amb les seves dèries asiàtiques, abans m'havia intentat liar per anar a Mongòlia, aquest cop, entre turrons i neules, em volia enredar per pedalar per Kirguizstan. La veritat sigui dita no em va costar massa deixar-me temptar. Pocs dies després mentre paia comilones familiars començava a buscar idees pel projecte. Aviat em va venir al cap unes xerrades amb l'Enric després de que ell tornés del Kirgui el 2003. Llavors, m'havia comentat que havíem de recórrer la Pamir Highway ... Hi ha menys occidentals que a la Karakorum Higway (KKH) i ha de ser igual o més canyera, em deia . Vaig començar a buscar a través de la xarxa i el poc que trobava em fascinava.
Estava decidit. Me n'anava a Tadjikistan. I qui vulgués que s'hi apuntés. Així els hi ho vaig comentar al Jordi, Mario, l'Anna Coll i l'Enric; per mi massa gent, però els amics són els amics. El Mario i l'Enric s'hi apunten. Disortadament no podem fer coincidir dates, mentre el Mario te disponibilitat per l'Agost, l'Enric necesita fer-ho al Juliol, ja que per aquells dies tenia intenció d'empalmar la pedalada pel Tadji amb l'expedició al Pic Lenin (7.134m) del seu centre excursionista.

Entre finals de Gener principis de Febrer ja estava perfilat que seríem l'Enric i jo els únics que ens endinasaríem en l'aventura de creuar els Pamirs en bici, així doncs vam posar fil a l'agulla.
Amb l'únic mapa turístic dels Pamirs Tadjik que hi ha editat en una mà, un mapa de carreteres d'Àsia Central en l'altre, un llapis i un paper vam començar a traçar la ruta i comptar quilòmetres un vespre a Mollet, mentre jo menjava bon embotit i l'Enric es contentava amb unes papilles per combatre les seves galtes inflades després de l'extracció dels queixals del seny. Diria que jo vaig disfrutar del sopar força més que no pas ell :-).

Començava el viatge. Han passat 5 mesos i estem a punt de marxar, es tanca la primera fase, la preparació del viatge, i s'obre la segona, l'estada. Per davant 4 setmanes en bici per alguns dels racons més desconeguts d'Àsia.