Per començar destacar la fruita. Aquest bé centre-asiàtic. Siguin pomes, síndries, melons o albercocs. Frutia sense tractar on els albercocs es cullen del terra, la qual cosa vol dir que estan madurs, i es menjen el mateix dia.
A aquestes alçades hem perdut el compte de les síndries que hem arribat a menjar i d'albercocs, sense anar més lluny ahir ens vam menjar com a mínim un parell de dotzenes per cap.

I a Tajikistan tot és bo. Si els abercocs són collits del tera, els ous no són de granja sinó de les gallines que veus voltant pel poble, i això al esmorzar un parell d'ous ferrats es nota.

Però no us penseu que ens hem tornat uns oveo-lacteo-vegetarians amb dieta a base de iogurt, fruita i ous. No.
També hem atacat l'Osh o pilav, aquesta espècie de paella d'origen turc, que amb les seves diferents variants locals es pot menjar des de Belgrad fins a Kashgar. Aquí ve amb tacos de carn, espècies i pastanaga cuita.
També hem atacat el Haslik, o broqueta de carn, avui de pollatre, altres dies vedella o xai.
La sopa, espesa, amb patata i carn també fa les nostres delícies i es ideal per recuperar energies després de les pedalades.

Invitats a casa d'un xofer hem pogut disfrutar de peix de riu. Un peix similar en gust i tacte a la tonyina del que ens vam ventilar tot el plat que ens van oferir. Duiem 50km fets i ens quedaven 60 per endevant abans no acabés el dia.

Tot aquest menjars, sempre són acompanayats d'alguna amanida amb forma de tomàquet, cogombre i/o ceba a punt de l'hortet del costat. I, evidentment, tot regat amb te i amb iogurt.

De moment, de gana, no n'hem passat.